Què?

Explico històries al voltant de la bona alimentació per a mitjans de comunicació i empreses. M’he especializat en reportatges de gran format i entrevistes en profunditat. Investigo la soberania alimentària dels pobles, la història, la ciència i la política en l’alimentació, el futur de l’agricultura, la ramaderia, la pesca, els petits productors, la transició a models més ecològics, la seguretat i la justícia alimentària, els canvis en la restauració, la matèria primera de proximitat, les millors formes de sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic.

On?

Després de viure dos anys i mig a Boston (Massachusetts) he tornat a Barcelona per treballar al departament de comunicació de Justícia Alimentària, una entitat independent sense ànim de lucre que busca millorar el sistema alimentari. A més a més, col·laboro habitualment amb mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, revista Arrels, revista CUINA o COMER La Vanguardia. He treballat a productores de televisió com Lavinia, MediaPro o Gestmusic i he liderat PlayGround Food dins de PlayGround Magazine, un mitjà digital de referència. L’any 2023 vaig publicar ‘No soc un dels vostres‘, el meu primer llibre amb l’editorial ARA Llibres que narra la vida del cuiner Àlex Montiel i les mentides de l’alta cuina. A finals de 2024 publicaré un segon llibre.

Quan?

La meva àvia tenia botiga al Mercat del Ninot de Barcelona. Suposo que era inevitable que les olors, els colors i la cantinella de la gent de barri de l’Eixample quedés enganxat al meu ADN. Gràcies a mestres com l’Àngel Casas i en Llorenç Torrado vaig afiançar la meva passió per els reportatges, les entrevistes i la bona terra de pagesos, ramaders, viticultors i petits artesans. Com ajudant a elBulli Foundation d’en Ferran Adrià, i posteriorment com editor de continguts de PlayGround Food, vaig apostar per una revolució que comença a l’estómac i acaba a la ment.

Per que?

Escric sobre menjar perquè cada vegada que mengem, mengem una història. Perquè més enllà dels restaurants de luxe i els cuiners famosos, existeix un periodisme gastronòmic més compromès. I és que, per molt bona que sigui una fruita, una verdura, una carn o un peix, m’interessa més aviat poc si no hi ha un nom propi cuidant del producte amb la seva vida.